L’escolta activa és la capacitat de rebre el missatge de l’altre amb generositat, amb tots els sentits atents. Penseu que dins del procés de comunicació, només el 7% correspon a les paraules, el 55% correspon a la comunicació no verbal i el 38% al to de veu. Imagineu si n’és d’important escoltar l’altre amb tots els sentits!

Així doncs, farem una bona escolta activa quan obtinguem la màxima informació de l’emissor, mirant de comprendre la realitat des del seu punt de vista, sense emetre judicis.

6 patrons a evitar quan escoltem

Repassem, doncs, aquests patrons tan habituals quan ens comuniquem entre nosaltres i intentem evitar-los per aconseguir una comunicació més fluida i entenedora.

  1. El simulador: quan mostrem tots els signes externs de l’escolta, mirant fixament l’altre, fent que sí amb el cap o inclús fent un so tipus “ahá, ahá”, però la nostra ment és a una altra banda, imaginant situacions de futur o recordant alguna experiència del passat.
  2. L’interruptor: quan no permetem que la persona que està parlant acabi de fer-ho, tenim ànsia per parlar i interrompem l’altre amb alguna opinió, judici, dubte, etc.
  3. El lògic: quan interpretem segons la nostra lògica tot el que expressa l’altra persona i el perquè, sense tenir en compte les emocions inherents al missatge. Recapitulem el contingut del missatge però no fem cas de com s’ha sentit la persona.
  4. L’aprofitat: quan utilitzem el missatge del nostre interlocutor per introduir el nostre missatge, vivència o opinió (“… això no és res, el que em va passar a mi sí que…”).
  5. El discutidor: quan només escoltem el temps necessari per refutar el que diu l’interlocutor i anar en la seva contra. A més, intentem convèncer-lo (… t’estàs equivocant…, això no és així).
  6. El distribuidor de consells: quan no permetem que l’interlocutor acabi d’expressar les seves idees o sentiments sense abans aconsellar-li sobre què ha de fer o pitjor encara, quan li diem què és el que hauria d’haver fet!