Diumenge va ser el Dia de la Mare. Estava escrivint una reflexió per compartir aquesta setmana, quan de cop i volta el meu fill va venir a casa a portar-me un ram de flors per felicitar-me i em va dedicar unes paraules amoroses d’agraïment que em van sacsejar: “gràcies per ser la meva mare, ser el teu fill és un regal.” I, després de vessar unes quantes llagrimetes d’alegria, em vaig quedar barrinant -al fil del meu darrer post- de com d’adjudicat resulta el lideratge maternal en la vida d’una dona! I em vaig decidir a escriure’n!
Sigui com sigui, l’aparició del primer fill en la vida canvia sobtadament la teva existència, la teva identitat com a dona. Sense aprenentatge ni entrenament previ, has de fer front a la responsabilitat més important de la teva vida. En les teves mans tens el repte d’acompanyar una persona en el recorregut del seu creixement, fins que sigui “gran” en tots els sentits. Et converteixes adjudicadament en la seva líder i sense excuses has d’assumir aquest rol. Meravellós lideratge que, en la meva opinió, et proporciona el més gran aprenentatge i desenvolupament personal, fent-te créixer alhora que creix ell.
I arriba un dia que, de sobte, constates que has aconseguit el teu objectiu, que el teu fill ja és “gran” i aquest dia comprens que has de deixar el teu rol, assumeixes que ha arribat el moment. De la mateixa manera que se’t va adjudicar, el lideratge s’esvaeix. I aquest dia és emocionalment únic. Com en una cursa de relleus, passes el testimoni del lideratge a ell, al fill que ha crescut i que ja disposa de bona part de les eines necessàries per liderar la seva pròpia vida. I quan observes des d’aquesta nova posició el resultat obtingut de la teva dedicació, del lideratge maternal, vius una de les satisfaccions més gran que pots tenir com a dona, bona feina!
Gràcies fill meu per ser font de la meva inspiració i la meva gran motivació a la vida!
