L’àliga és l’au que posseeix la més gran longevitat de la seva espècie. Arriba a viure setanta anys. Però per arribar a aquesta edat, quan té quaranta anys de vida ha de prendre una decisió molt seriosa.
Als quaranta, les seves ungles corbes i flexibles no aconsegueixen agafar les preses de les quals s’alimenta. El seu bec allargat i punxegut, també es corba. I les seves ales, ja estan envellides i pesades per les plomes gruixudes. Volar resulta molt difícil!
Llavors l’àliga només té dues alternatives: morir o enfrontar un dolorós procés de renovació que durarà cent-cinquanta dies.
Aquest procés consisteix a volar al cim d’una muntanya i refugiar-se en un niu, proper a una paret, on no li calgui volar.
A partir d’aquest moment l’àliga comença a colpejar el seu bec contra la paret fins que aconsegueix arrencar-se’l. Un cop l’arrenca, ha d’esperar que li creixi el nou bec amb el qual després s’arrencarà les ungles velles.
Quan les noves ungles comencen a créixer, segueix arrencant-se les velles plomes.
I, després de cinc mesos, surt victoriosa pel seu famós vol de renovació i a partir de llavors, disposa de trenta anys més de vida.
És dur i difícil prendre la decisió de desprendre’ns d’allò que ens ha funcionat fins ara. La història és molt aplicable a l’empresa i a l’ésser humà en continu procés d’aprenentatge i millora.
En l’actualitat econòmica, moltes empreses segueixen utilitzant les mateixes solucions de sempre, sovint ja no són vàlides i ja no tenen la força de temps enrere.
En la vida personal passa el mateix.
De vegades al llarg de la nostra vida ens cal refer-nos i reinventar-nos durant un temps per poder reprendre el vol de renovació i supervivència.
