L’anticipació és la tendència que tenim les persones a generar fantasies de futur, a creure que les coses només seran d’una determinada manera, sigui positiva o negativa.
Si anticipes en positiu, corres el risc de generar expectatives desconnectades de la realitat. Això pot generar-te una frustració tremenda, ja que el resultat (la realitat) pot ser que no tingui res a veure amb el que tu havies anticipat.
Per contra, si anticipes en negatiu, et provoques un patiment absolutament innecessari associat també a un malbaratament d’energia a l’hora de fer tot aquest pensament.
És totalment improductiu anticipar situacions adverses. Del que es tracta és d’explorar aquest escenari de futur: veure què hi ha més enllà i, després d’obtenir-ne la informació necessària, prendre decisions sobre les diferents opcions que hi veus. Pregunta’t: si les coses no van bé, quines alternatives tinc?, quins plans de contingència puc preparar per a poder viure amb més resiliència el que em pot venir?
La pràctica del mindfulness pot ajudar-te a aprendre a explorar sense anticipar. Et facilita un estat de tranquil·litat, des del qual pots mirar el futur considerant els diversos escenaris possibles, explorar les seves implicacions, però sense oblidar que el futur és incert i que la vida et pot sorprendre. El mindfulness també pot ajudar-te a viure les sorpreses de forma creativa, ja que les coses no sempre són el que semblen.
Així que, la pròxima vegada que et trobis rumiant i encallat pensant en un tema del futur, pregunta’t: estic anticipant o explorant?
Deixa un comentari