Avui en dia, encara hi ha moltes persones que pensen que demanar ajuda a un/a coach és una cosa que s’ha d’amagar, que no està ben vista i que fa vergonya verbalitzar-ho. L’estigma social segueix molt present en la meva professió a causa dels mites que l’envolten.
Mite 1. No necessito ningú que m’ajudi. Puc resoldre-ho tot sol o tota sola
Segur que més d’una vegada hauràs sentit a dir aquesta afirmació o, fins i tot, pots haver-la pronunciat tu amb les teves paraules.
De la mateixa manera que acudeixes a un professional en dietètica i nutrició quan vols fer dieta, o demanes el servei d’entrenador personal al gimnàs, o vas de manera preventiva un cop al mes al fisioterapeuta per pal·liar el teu dolor, per què no acudeixes a un coach quan el necessites?
Acudir a un professional de coaching no significa tirar la tovallola i reconèixer que no te’n surts tot sol o tota sola. Es tracta d’un recurs extern que tens, com l’expert en nutrició, l’entrenador personal o el fisioterapeuta. En aquest cas, el coach t’ajudarà a posar en marxa canvis que se’t fan una muntanya, a aconseguir aquell objectiu que se’t resisteix, a prendre aquella decisió que et permeti avançar, canviar el teu rumb…
Mite 2. Els meus amics ja m’escolten i em donen consells.
Quan t’encalles, quan necessites prendre una decisió que t’alliberi, quan tens dubtes respecte a alguna cosa de la teva vida…, sovint, el que fas és explicar el que et passa a persones de molta confiança, com poden ser la família, les amistats, la parella… Elles, amb la millor de les intencions, perquè són persones que t’estimen, et donaran consells no sol·licitats com el que elles farien, el que hauries de fer, o el que no hauries d’haver fet. Moltes vegades, però, en comptes d’ajudar-te, el que fan és fer-te sentir encara més insegur, més indecís, més encallat. A vegades també pot passar que et diguin frases com:
–És que sempre estàs igual!
–Ets un/a exagerat/da!
–Sembla mentida que no sàpigues què fer encara amb la teva vida!
El coach és una persona que mai et jutjarà ni et donarà consells no sol·licitats. Amb ell/a generes un espai de confiança i de complicitat absoluta que t’ajuda a fer que el teu camí de vida sigui més fluid, aconseguint fer realitat els teus objectius en menys temps, ja que t’estalvies la prova-error.
Mite 3. Segur que aquest mal moment passarà. Només cal que esperi uns dies més.
Les persones no estem entrenades per a gestionar les nostres emocions de la millor manera. Sovint, quan vivim dificultats i adversitats, activem l’estratègia de l’evitació, creient que les situacions problemàtiques evolucionaran positivament per si soles a mesura que passi el temps.
Però el temps no és un agent que elimina aquells fets que no ens agraden, no té el poder d’esborrar les males experiències. El temps es dedica només a fer córrer els dies, els mesos, els anys…
Si tu no hi poses de la teva part, el temps no pot sanar les ferides per si sol. Has d’ajudar-lo.
El coach és una persona amb la que vas agafada de la mà. No és un metge que et prescriu el que t’has de prendre o el que has de fer, sinó que és algú que t’acompanya amb tota una experiència prèvia, coneixement i formació específica per ajudar-te a avançar d’una manera més fluida en la vida i aconseguir més claredat en tots els sentits. L’objectivitat del coach t’ajuda quan estàs molt enrocat amb la teva idea i et costa veure-hi més enllà.
Deixa un comentari