Astènia significa cansament i correspon al terme clínic que s’utilitza per definir el pas de l’hivern a la primavera. Amb el canvi d’estació es produeixen una sèrie de variacions climatològiques: augment de les hores de llum solar, increment de la temperatura, el grau d’humitat i la pressió atmosfèrica… Aquests factors incideixen en el nostre dia a dia i també afecten els cicles hormonals que regulen l’adaptació biològica. L’origen està en l’hipotàlem, la glàndula encarregada de regular la temperatura, la set, la gana i el son. Aquesta, a més, és la responsable de segregar les endorfines, responsables de l’optimisme vital, i les serotonines o hormones de la felicitat.

L’astènia primaveral no es considera una malaltia, sinó un símptoma de regulació orgànica que es pot veure agreujat per l’actitud amb què l’enfrontem. Aquest símptoma ens provoca més cansament de l’habitual, apatia, desànim, manca d’energia per realitzar les activitats quotidianes, dificultat per mantenir la concentració, alteració del ritme a la feina, desmotivació generalitzada, sensació de tristesa i malestar, somnolència, desgana i disminució de la libido.

Claus per fer front a l’astènia primaveral

  • Acceptar que no tot depèn de nosaltres: és essencial admetre que hi ha situacions que depenen majoritàriament de factors externs. En aquest cas és ben clar: tota una sèrie de fets a la natura i la corresponent adaptació biològica del nostre cos fan que l’astènia sigui un símptoma normal al qual ens hem d’enfrontar. Deia el mestre Oriol Pujol i Borotau que “tot allò al qual resistim, persisteix”, per tant, en aquest cas, com més ens instal·lem en la queixa pitjor viurem l’entrada de la primavera. En canvi si ho acceptem, tot fluirà més fàcilment en nosaltres i menys durarà la resistència al canvi d’estació.
  • Tenir una actitud positiva: per desactivar la queixa i enfocar-nos al canvi amb una bona actitud, el primer que ens cal és prendre consciència i reconèixer que estem tenint aquesta conducta per poder canviar els fets. Seguidament, actuarem amb responsabilitat, ja que si no ens fem responsables del què ens passa quedem instal·lats en l’immobilisme, deixant les regnes de les nostres vides als altres, a l’entorn i a les circumstàncies. Finalment, hem de ser valents i enfocar la mirada a allò que volem aconseguir i no pas en allò que volem evitar. Hem de decidir què podem fer i passar a l’acció.
  • Seguir una alimentació equilibrada: ingerir verdures i fruites, així com aliments que afavoreixen la producció de serotonina: cereals integrals, oli d’oliva, peix blau, nous, formatges frescos…
  • Mantenir el cos hidratat: és important veure d’un a dos litres d’aigua, infusions i suc cada dia.
  • Respectar el son: el nostre cos necessita descansar 8 hores al dia. Hem de ser rigorosos amb els horaris d’anar a dormir i de llevar-nos.
  • Evitar els tòxics: no fumar, ni beure alcohol i no ingerir cafeïna.
  • Establir uns horaris: mantenir un ritme de vida ordenat, planificat.
  • Realitzar activitat física: incorporar en el nostre dia a dia exercicis que afavoreixin el treball cardiovascular, la tonificació i la flexibilitat.