L’assertivitat és l’habilitat social que ens permet expressar els nostres sentiments, les nostres opinions i defensar els nostres drets respectants els aliens.

Les persones tenim diferents interessos i diferentes maneres de veure el món, per la qual cosa el conflicte està a l’ordre del dia, per tant, l’assertivitat es manifesta com l’habilitat clau per gestionar i prevenir conflictes.

En una situació de conflicte existeixen tres tipus de reaccions. Alguns opten per una comunicació passiva, deixant-se portar pels altres, evitant el conflicte. Altres, es tornen agressius mostrant postures egoístes i autoritàries, guanyant-se el rebuig dels altres. Per últim, estan les persones assertives, que estan segures de qui són i del seu valor, que respecten l’opinió dels altres, però que no es deixen arrossegar, que expressen els seus gustos i interessos de manera espontània, que no tenen por a dir que no quan és necessari, que reclamen els seus drets, que entenen que tenen dret a cometre errors, a acceptar compliments, a discrepar obertament, a ser diferents i tracten als altres amb educació i respecte.

La forma d’interaccionar amb els altres pot convertir-se en una font considerable d’estrès a la vida. L’assertivitat és una destresa adquirida o apresa, no un tret de la personalitat, per tant, l’entrenament assertiu permet reduïr l’estrès i ens fa sentir més satisfets perquè mitjançant aquesta forma de comunicació efectiva podem expressar les nostres opinions i sentiments.

És important saber què volem i en quines coses no podem cedir i en quines podem negociar, ja que d’aquesta manera és més difícil que altres ens manipulin o ens pressionin.

A continuació us proporciono una sèrie de tècniques provades per evitar la manipulació dels altres:

  • Tècnica del disc ratllat. Repeteix el teu punt de vista amb tranquilitat, sense cedir a la pressió de l’altra persona (si, però…, ite tu punto de vista con tranquilidad, sin ceder a la presión de la otra persona (Sí, pero…; si, ho sé, però el meu punt de vista és…; estic d’acord, però…)
  • Tècnica del banc de boira. Aparenta cedir terreny sense cedir-li realment. Mostra’t d’acord amb l’argument de l’altra però no consenteixis en canviar de postura (és possible que tinguis raó…)
  • Tècnica de l’acord assertiu. Respon a la crítica admetent que has comès un error però separant-ho del fet de ser una bona o mala persona. (si, m’he oblidat de la nostra cita. En general, acostumo a ser més responsable).
  • Tècnica de l’aplaçament assertiu. Ajorna la resposta a l’afirmació que intenta desafiar-te fins que et sentis tranquil i capaç de respondre-hi adeqüadament. (m’estimo més reservar-me la meva opinió al respecte; no vull parlar d’això en aquest moment; veig que estàs molt enfadat, així que ja discutirem això més tard).
  • Tècnica de la pregunta assertiva. Incita a la crítica per obtenir informació que puguis utilitzar en la teva argumentació (entenc que no t’agradi la manera en que vaig actuar l’altra nit a la reunió, què va ser el que et va molestar concretament?
  • Tècnica de la ironia assertiva. Respon positivament a la crítica negativa )moltes gràcies, aquesta és una gran aportació…)
  • Tècnica del trencament del procés. Respon a la crítica que intenta provocar-te amb una sola paraula (si… no… potser).
  • Tècnica DEDA. Consisteix en els següents passos:
    • D- Descriu la manera clara la situació que et desagrada o que desitges canviar (ex. “És la una de la matinada, tens la música molt alta i no em deixes dormir”.)
    • E- Expressa els sentiments personals en primera persona, evitant acusar a l’altre (ex. “Em sento molest perquè no em sento respectat”).
    • D- Demana un canvi concret de conducta i negocïa, si procedeix, una solució satisfactòria per ambdues parts (ex. “M’agradaria que baixessis el volum de la música”).
    • A- Agraeix l’atenció de l’altre a la teva petició (ex. “M’alegro que m’hagis escoltat”).