Fa un temps us parlava del lideratge adjudicat, referint-me als moments que el nostre entorn ens tria naturalment per liderar certes situacions i ho fem, malgrat no tenir-ho previst. Avui, que el context econòmic i social que estem vivint ens obliga a enfrontar-nos a canvis de transcendència, m’agradaria destacar el concepte de resiliència en el procés de liderar la nostra pròpia vida.
Quan ens aborden esdeveniments no previstos en la nostra planificació vital, quan ensopeguem amb dificultats que ens superen, ens paralitzem. Tot seguit veiem com tot allò que ens motivava s’esvaeix i se’ns planta al davant un carreró sense sortida que ens fa descendir precipitadament i sense frens per la corba del canvi.
Llavors, en un moment indeterminat del procés, s’activa el mecanisme màgic de la resiliència, la meravellosa capacitat que tenim les persones d’enfrontar-nos a les adversitats, sobreposar-nos, trobar noves opcions i sortir transformats d’una situació que ens obliga a liderar-nos en primera persona per seguir vivint la nostra pròpia vida de la millor manera possible.
Només de nosaltres depèn que el canvi ens inspiri, ens motivi a actuar de manera diferent per créixer com a persones, preparades per superar qualsevol situació adversa. M’agrada el símil que fan l’Anna Forés i en Jordi Jané en el seu llibre quan expliquen que el procés resilient és semblant a la creació de la perla dins de l’ostra. Quan un granet de sorra entra en el seu interior i l’agredeix, l’ostra segrega nacre per a defensar-se i, com a resultat, crea una joia brillant i preciosa.
