Walter Elias Disney, més conegut com a Walt Disney o el pare de Mickey Mouse, tenia l’habilitat innata de transformar somnis en projectes guanyadors.

La seva vida està plena de grans èxits professionals que han servit d’inspiració per a milions de persones. Una d’elles és Robert Dilts, referent de la Programació Neurolingüística (PNL), que va modelar el procés creatiu de Disney i va crear una tècnica de PNL per a fer realitat els teus objectius, basada en tres fases:

Fase somiadora

Quan Walt Disney pensava en una nova pel·lícula, primer acudia a la creativitat que proporciona el somni, la conducta més lligada a la infantesa. S’imaginava la història que a ell li agradaria veure a la pantalla, es posava a la pell dels protagonistes, sentia les seves emocions i vivia la història a través d’ells.

Somiar és el primer pas per a la creació de qualsevol objectiu. Totes i tots somiem amb allò que volem, amb el què voldríem fer, amb com de diferents podrien ser les coses… Deixa volar la teva imaginació i genera noves idees.

Fase realista

Després de la fase somiadora, Disney repassava la història des d’un punt de vista més adult, més realista. Analitzava la pel·lícula a partir dels recursos necessaris: temps, diners, personal, material, espai… per tal que el seu somni es convertís en realitat.

L’espai del realista, del com, és la part pragmàtica, la que posa els peus sobre la terra i fa el somni realitat. En aquesta posició has d’observar el procés de realització del teu objectiu amb les idees que has generat, com si fos una seqüència d’imatges. Aquí has d’avaluar si és possible dur-lo a terme, en quines condicions, i començar a executar el pla d’acció.

Fase crítica

Al final de tot el procés, Disney, tornava a visualitzar la pel·lícula qüestionant-se diversos aspectes: és entretinguda?, interessant?, transmet els valors que volia transmetre?, li sobra o li falta alguna cosa?

En aquesta fase t’has de preguntar si l’objectiu és possible a partir de les idees que has generat. Avalua, incorpora o rebutja les idees o la manera d’implementar-les. Pren distància del teu objectiu per a tenir una perspectiva final sobre la seva viabilitat. La funció d’aquesta fase és fer una crítica constructiva del pla d’acció i detectar les possibles debilitats.

 

Aquestes tres fases –somiadora, realista i crítica– no són lineals, són circulars. Algunes vegades, no n’hi haurà prou en passar un sol cop per a cada una d’elles, sinó que serà necessari tornar a passar per la fase somiadora per a modificar aquelles idees que vas refusar a la fase realista i els errors que has detectat en la fase crítica.

El més important és que els tres rols ocupin el seu espai, assumeixin la seva funció sense envair a l’altre i no actuïn en el mateix temps: el somiador ha de somiar, el realista ha de planificar, i el crític ha d’advertir sobre allò que es pot millorar.

Walt Disney ho feia així i no li va anar pas gens malament.

 

Consell: pren notes espontànies mentre fas l’exercici o demana a algú que prengui notes sobre les teves reflexions en veu alta, si comparteixes l’exercici. Quan el donis per acabat, passa per les diferents fases per assegurar que tens bones sensacions en cadascuna d’elles i, si no és així, revisa quins aspectes et grinyolen. Les notes espontànies que hagis pres, no les processis de manera immediata. La teva ment necessita descansar després de l’exercici. Quan ho creguis convenient, agafaràs les teves notes i els donaràs la forma que sigui útil per tu i per a la consecució del teu objectiu.